Açò ho arreglem entre tots ?

El primer de maig d´enguany és especial. És especial per la crisi econòmica que patim però, alhora, és especial perquè aquesta crisi ha posat de manifest la fallida del capitalisme com a model econòmic just per a les treballadores i treballadors.
El capitalisme ha mort com a tal. Si com ells diuen “el mercat s'autoregula…”, el mercat ha dit que ja n´hi ha prou de capitalisme ferotge i salvatge.
El missatge és o hauria de ser clar: s´ha acabat i fins ací hem arribat!

Però ara, en aquest moment, els capitalistes de tot el món no fan més que mirar als governs i demanar-los auxili en forma de diners, dels nostres diners, els dels treballadors. Auxili per a empreses que durant temps i temps s´han gestionat de manera incompetent, posant en risc els lloc de treball de les treballadores i els treballadors. Però mentre el balanç de resultats els donava beneficis no hi havia cap problema i llavors no calia cap tipus d'intervenció pública, ni cap mena de control sobre la gestió de les empreses.

Ni l´estat, ni els sindicats grocs (CCOO i UGT, especialment) han fet els deures durant aquest temps. Han fet deixadesa de les seues funcions i no han fiscalitzat els números de les empreses, ni en temps de bonança econòmica, ni menys encara ara en temps de crisi. Sempre han donat per bona la paraula dels empresaris, fent-los costat en les decisions que anaven en contra dels treballadors, pactant acomiadaments, EROs, retallades de jornada i sobretot deixant que les empreses deixaren d'invertir en les pròpies empreses, fent que cada dia foren menys viables, econòmicament parlant, i abocant-les a la fallida.
Així és com s´ha gestat aquesta crisi econòmica, la fallida dels models de producció i la fi del sistema capitalista.

I ara què fem? Açò ho arreglem entre tots? Què volen dir-nos amb aquesta frase? Què la crisi l´hem de pagar entre tots? Què l´anem a pagar amb els diners de totes i tots?

Ni pensar-ho!! La crisi l´han provocada els bancs, els empresaris i els especuladors urbanístics i són ells els responsables i els que l´han de pagar!

I què fem nosaltres? Què fa la classe obrera? Doncs ara sí que pensem que “açò ho arreglem entre tots”. Amb la força de la unitat de tota la classe obrera, recuperant la consciència de classe i aconsegunt el control les estructures de producció. Des del control obrer de les empreses, des del cooperativisme, des de l'autoorganització del treball podem fer front a aquesta crisi i evitar que en tornem a patir una altra.

Tothom està en crisi, però qui perd la feina i té dificultats econòmiques per tal d'arribar a final de mes no som totes i tots, solament els treballadors i les treballadores.