Palestina dins Israel: apartheid en l'última vida del capitalisme

Ara per ara, sembla una lamentable anècdota històrica haver parlat de procés de pau en un territori com el palestí. La comunitat internacional ha tractat de fer-nos creure que la pacificació del mal anomenat Orient Mitjà podia passar per una solució de compromís, d'un acord que combinara els esforços pactistes de les dues parts compreses i el patrocini d'un agent extern amb més “capacitat de solució” dels conflictes mundials (Dayton, EUA, en el cas iugoslau, per exemple). Però a qui se li escapava realment el fet que no es tractava en el fons d'una situació de lluita entre iguals? A qui se li escapava que s'estava llençant els palestins a la lleonera si se'ls limitava la seua capacitat de defensar-se dels atacs al seu poble i al seu territori (eufemisme)?

Els successos diaris a la Franja de Gaza (o a Cisjordània) amb la població civil, o els recents amb els militants xiïtes d'Hezbol•lah que dugueren a l'atac de tot el Líban, posen sobre la taula les veritables causes del conflicte: extensió de la conflictivitat i inestabilitat de la zona per part de l'estat israelià i la seua guàrdia pretoriana internacional (EUA i molts altres estats de manera més encoberta). Països productors d'armes com l'estat espanyol venen armament sense mirar massa a qui, per exemple.

Com ja ocorregué en el cas sudafricà, el conflicte israelopalestí no és exclusivament un racisme explícit i sense pal•liatius (amb múltiples expressions com el gran mur de separació), sinó una lluita de classes expressada en les seues darreres conseqüències. Un sector de la població (palestina) viu en situació d'esclavisme mentre un altre sector de la població gaudeix d'un estatus de vida altíssim (israelià). No és casual doncs que Israel ajudara l'estat racista sudafricà, o les “contres” a l'Amèrica llatina, quan la comunitat internacional tendia a aïllar-los.

Israel, país fundat l'any 1947 amb el pretext de servir de refugi a la comunitat jueva massacrada durant la Segona Guerra Mundial, serví però, sobretot, per posar en marxa un nou capitalisme profundament racial, sense els “vells prejudicis internacionalistes o humanitaris” del capitalisme europeu. Si la Independència dels EUA ja va suposar la inauguració de les tendències d'un capitalisme sense errors en el passat, la creació de l'estat d'Israel superava encara si cap aquesta fase i anava molt més enllà amb el model de construcció nacional basat en l'esclavització del poble palestí.

Els Països Catalans han demostrat força vegades la seua solidaritat amb el poble palestí, amb la causa de les nacionalitats sense estat i que fan de la seua lluita la causa comuna pel socialisme i l'autodeterminació dels pobles.
Per a Independentistes de la Safor, combatre el model de construcció nacionalmilitarista d'Israel és combatre el capitalisme, siga espanyol, francés o de qualsevol mena. És per això que considerem que el poble palestí continuarà sent una mena de “jueus del segle XXI”, oprimits i sense dret reconegut a resposta, mentre el capitalisme mundial genere aquestes dinàmiques d'explotació.

Aturem el genocidi a Palestina!

Solidaritat amb el poble palestí!

Per la destrucció del capitalisme i la llibertat dels pobles!