Tots som el David de la Fornal!

Des d´Independentistes de la Safor ens volem solidaritzar i donar difusió al darrer cas de repressió que estem patint l´esquerra independentista dels Països Catalans. Per aquest motiu reproduïm el comunicat enviat per la COS, de la que és militant David Sánchez, ,el company represaliat així com també una carta del propi David dirigida a les solidàries i solidaris amb la seua causa.

Comunicat de la COS:

Benvolguda companya/company, com és possible que ja te n'hages assabentat a través d'internet, el dilluns dia 5 de gener a la nit, quan eixia de treballar, el nostre company de la COS, David, de Vilafranca del Penedès, i treballador de l'Associació Cultural la Fornal, activista independentista, per l'antimilitarisme, pels drets de les persones migrants, sindicalista i comunista, fou detingut pels Mossos d'Esquadra.

Resulta que aquest company tenia una ordre de "búsqueda i captura" des del maig passat, que no se li havia comunicat, ja que tenia una condemna de 18 mesos de presó, pels fets ocorreguts durant la manifestació antifeixista del 12-O a Sants (Barcelona), l'any 1998... agreujat per ser insubmís al servei militar espanyol des de l'any 1994.

Aquesta acció repressiva és una solemne barbaritat, fruit de l'esquizofrenia de les "forces de l'ordre" i de l'estat contra les persones activistes i que lluiten per l'alliberament de les persones, de la classe treballadora, i del nostre país... i a pesar que hi ha molts dubtes legals, el volen clavar a la presó coste el que coste...

Per això, el David necessita la nostra ajuda, suport i solidaritat...
HEM DE PARAR L'EMPRESONAMENT DEL DAVID!!!
PODEU MOSTRAR EL VOSTRE SUPORT I SOLIDARITAT, ADHERINT-VOS ENTRANT AL BLOG: http://davidvilafranca.blogspot.com/
O ESCRIURE UN MAIL A: suport@gmail.com


Carta d'en David de La Fornal a les solidàries i solidaris
http://davidvilafranca.blogspot.com

Salut camarades,
Un cop més tornem a trobar-nos davant el que podríem anomenar un cas de quotidianitat repressiva, quotidianitat perquè no ens cansem de repetir que aquests desagradables episodis no són casos aïllats.

La persecució que estic patint aquests dies no és pas pel fet d’haver-me declarat insubmís a l’exèrcit d’ocupació espanyol, com van fer-ho milers de joves en el seu moment; no és per haver-me manifestat el 12 d’octubre de 1998 contra el feixisme, com fem des de fa més de deu anys per aquesta data.

Això és el que ens vol fer creure la jutgessa Isabel Gallardo.

Tampoc no era la bandera espanyola esquinçada a Terrassa el motiu que va portar el company Franki a la presó.

Ni les fotos del rei cremades el que van dur desenes de catalans a l’Audiència Nacional.

No va ser la «llibreta blava» la prova que va engarjolar la Núria Pòrtules.

No acabaríem mai d’enumerar casos similars: els tres de Gràcia, els joves de Torà, els de l’Hospitalet i Sants, la gent de Capellades, els anarquistes, en Jona…

O el cas més dràstic: el de la Marina, en Zigor, la Laura, la Lola i en Diego, que fa anys que estan dispersats per presons franceses i espanyoles.

Tot això són excuses, el veritable motiu és la seva feblesa, la seva por, saben que aquests temps que corren donen la raó a la nostra militància constant.

Saben que no colpegen una persona, saben que colpegen un moviment sencer, com ho esteu demostrant amb les mostres de solidaritat que estic rebent aquests dies.

Torno a repetir-ho: tenen por, tenen por i mostren símptomes de debilitat. Haurien d’haver après que aquests cops repressius creen llaços, teixeixen xarxes, refermen conviccions, generen SOLIDARITAT, en sortim més forts malgrat la putada que suposa entrar a la presó.

Avui em toca a mi, d’aquí a uns dies voldran castigar l’Òscar de la Loke i l’Helena de La Quincalla amb l’excusa de les penes multa. Ho estan fent constantment amb la població migrada, mitjançant les seves lleis racistes.

Poden fer-ho amb qualsevol de vosaltres, tant se val l’excusa, el cas és que estem en el camí correcte i això no ho suporten, és hora de prendre la iniciativa, d’ajuntar-nos com ho estem fent ara, d’aguditzar les contradiccions d’aquest sistema miserable, de mostrar-nos ferms.

Perquè hem pres la humil decisió de no retrocedir!
Perquè la repressió no podrà tallar-nos les ales!
Endavant companys i companyes!

Visca la terra!

11 de gener de 2009
En rebel•lia, David Sànchez