12.8.11

Arturo Torró i el PP de Gandia: la dictadura del capital a escala local.


Comprar y vender, nunca fabricar”: així alliçonava Torró a un dels seus fills en una entrevista de ràdio setmanes abans d'esdevindre flamant alcalde de la capital de la Safor. Aquest consell patern, que hauria de semblar una confessió de culpabilitat d'una vida dedicada a l'especulació salvatge a costa de la classe treballadora, era un dels principals motius d'orgull exhibits impúdicament durant la campanya electoral del PP gandià.

És així com Torró, gràcies a una campanya finançada a partir de la seua sospitosa fortuna personal, aconseguia una alcaldia que se li havia estat escapant al PP en els últims comicis.

Però això no vol dir que la cursa electoral haguera estat duta endavant amb brillantor. Tot el contrari. S'ha posat sobre la taula el veritable lloc secundari que ocupa la sobirania popular en el sistema (anti)democràtic representatiu actual, en què acaba governant qui més diners inverteix en guanyar les eleccions, fonamentalment bancs amb màscares del PP, PSOE, etc. Ja no serveix invertir en borsa, ni en pisos... Torró ha cregut descobrir que especular amb la nostra raquítica democràcia és més enriquidor que fer-ho amb els seus negocis!

I ja comença a veure's clarament l'estratègia. Els primers dies de legislatura ens han deixat un panorama ple de sobresalts. Primerament, rumors sobre la urbanització (amb hotels i camps de golf inclosos) de la platja de l'Ahuir, una de les poques intactes de la Safor. Però després ha arribat el tancament i acomiadament dels treballadors de la televisió pública de Gandia, l'anunci de privatització de les escoletes infantils, atac directe a les famílies més humils de la ciutat i justament per això les menys influents políticament; l'organització d'un espectacle de tortura i assassinat d'animals (una “corrida”) que feia molts anys que ens havíem espolsat de la ciutat i que ningú demana; la construcció d'una platja privada en un espai de l'autoritat portuària, etc.

Davant d'aquesta ofensiva de l'espanyolisme més “canyí”, subministrat amb certes dosis de populisme neci i retrògrad i un tarannà de l'alcalde que amoïna fins al sector més catòlic del PP, l'esquerra independentista de Gandia i de la comarca de la Safor, a través dels col·lectius d'Independentistes de la Safor i Endavant-OSAN, fa una crida a la unitat i a la mobilització cívica en contra de totes les mesures polítiques que suposen un retorn al passat, en la nostra lluita per aconseguir l'alliberament, social i nacional dels Països Catalans.


Independentistes de la Safor i Endavant-la Safor