14.11.2012 Vaga general

http://www.alertasolidaria.org/index.php?option=com_content&view=category&layout=blog&id=14&Itemid=26

Totes i tots a València!

Manifest unitari de l'EI per al 25 d'abril:
Com cada 25 d'abril l'Esquerra Independentista convoca enguany a manifestar-se a València per exigir la independència completa dels Països Catalans. 305 anys després de la batalla d'Almansa milers de persones eixiran de nou al carrer per reclamar que el nostre poble puga decidir el seu futur lliurement, sense imposicions ni renúncies de cap tipus.
Les darreres commemoracions de la Diada del País Valencià han estat marcades pels efectes que la crisi del sistema capitalista, causada per l'esclafit de la bombolla immobiliària i l'economia especulativa, estan fent recaure sobre les classes populars i el 2012 no suposarà cap canvi de tendència; ans al contrari, ens trobem davant la major ofensiva contra els drets socials i laborals de la història recent de la nostra terra.
Els executius autonòmics del País Valencià, les Illes Balears i el Principat de Catalunya estan actuant de manera gairebé simètrica davant el context econòmic: seguint el dictat de la Unió Europea i el Fons Monetari Internacional i amb l'excusa de l'austeritat i l'eficiència, la seua resposta davant la recessió no és altra que les retallades en serveis públics fonamentals com són l'educació i la sanitat, bàsics per a garantir una vida digna a les classes populars, les més afectades per una crisi de la que no són responsables.
Al mateix temps, des de Madrid el Partit Popular ha anunciat una reforma laboral que, fent una passa més enllà en les polítiques antisocials que dugué a terme l'anterior govern del PSOE, significarà el major atac que es recorda contra els drets de la classe treballadora, adquirits després de molts anys de lluita i sacrifici. La reforma laboral, a més a més, no combatrà els escandalosos índexs d'atur, sinó que farà encara més precàries les condicions laborals de la majoria de la població i atorgarà encara més poder a la patronal.
Els atacs contra els Països Catalans no s'aturen ací, ja que l'espanyolisme ha engegat una campanya atroç contra la llengua catalana: al País Valencià estan amenaçades les línies en valencià; a les Illes Balears el català ha deixat de ser un requisit per accedir a la funció pública i s'ha obert la porta a la castellanització de la toponímia oficial; i al Principat el Tribunal Superior de Justícia ha posat en perill la immersió lingüística en el sistema educatiu.
A tots aquests mals s'afegeix una altra xacra que forma part indissoluble del sistema institucional de l'estat espanyol: la corrupció política. Els nombrosos casos que cada dia es destapen al País Valencià -amb la vergonyosa absolució de l'expresident Camps- o els nombrosos sumaris oberts a les Illes Balears, amb condemna de Jaume Matas inclosa, reforcen la idea que l'EI defensa des del seu naixement: aquest sistema no serveix i cal lluitar per un nou model socioeconòmic.
El panorama, però no és tan desolador com puga semblar. A Mallorca el moviment de resistència al govern anticatalà de Bauzá -on l'EI juga un paper fonamental- aglutina cada vegada més suport. A València l'alumnat de l'institut Lluís Vives ha donat un gran exemple de consciència política i de combativitat davant les retallades i, sobretot, davant la brutal repressió policíaca. I de la primavera valenciana es va passar a la intifalla, una festiva i cada vegada més seguida protesta contra les retallades i agressions de tota mena que en les darreres Falles va mostrar que l'hegemonia social de la dreta espanyola al cap i casal del País Valencià comença a trontollar.
Finalment, l'alt grau de conflictivitat assolit el passat 29 de març durant la vaga general va permetre constatar que cada vegada són més les persones que han pres consciència que cal dir prou al capitalisme i construir una alternativa justa al model neoliberal que ens volen imposar. És aquesta constatació la que ha fet que els governs estatal i autonòmic del Principat hagen respost a l'èxit de la convocatòria amb la repressió policíaca que van patir aquell mateix dia nombrosos vaguistes i amb les amenaces de noves retallades de llibertats.
Per tot això les organitzacions de l'EI ens afermem en la nostra feina de base junt a tots els col·lectius i entitats rupturistes que es neguen a acceptar que el món en què vivim és l'únic possible. Estem segurs que aquesta suma de forces, la unitat popular, és la que ens permetrà bastir un sistema en què l'economia estiga al servei de les persones i en el qual els pobles puguen exercir el seu dret a regir-se per ells mateixos. Sabem que serà dur, però també sabem que la lluita és l'únic camí. I no només lluitarem, sinó que vencerem.
Per la diada del 25 d'abril, tothom a València!
Independència i socialisme!
28 d’abril de 2012, València, Països Catalans

27.03.2012 Concentracions a les places dels ajuntaments: No a les retallades en els serveis públics! Depuració de responsabilitats del consell.

Oliva: 17:15hores
Simat de la Valldigna: 18hores
Gandia: 19hores
Convoca: Plataforma per l'ensenyament públic de la Safor-Valldigna.

Totes i tots a la vaga!!!

16.12.2011 Crònica de la presentació del llibre : Comunicant la revolta. Moviments socials i mitjans de comunicació al País Valencià.

Aquest acte organitzat pel col·lectiu Independentistes de la Safor ha comptat amb la participació de Rafa Xambó, prologuista de l'obra, el cantant del grup Obrint Pas Xavi Sarrià, un dels entrevistats, i Xavier Ginés, autor del llibre.

Com bé s'intueix a partir del títol del llibre, la motivació de l'acte se centrà en l'interés que ha despertat recentment l'aparició de nous mitjans d'informació, sobretot pel que fa a la difusió en la xarxa dels moviments socials i a l'extensió del seu discurs propi.

En la intervenció de Xavi Sarrià es remarcà el paper preponderant dels mitjans de comunicació alternatius com a eines de visualització i articulació d'un discurs coral necessari per als moviments socials. Aquesta estratègia ha dut a iniciatives tan enriquidores com la de la Universitat Lliure de Benimaclet, on conflueixen un seguit d'experiències assajades pel moviment veïnal des dels anys 90 i que es poden sintetitzar com a “cultura de la resistència”.

Per a Rafa Xambó sempre ha calgut revoltar-se, i per això cal una bona estratègia comunicativa. A aquest respecte, el professor de sociologia de la Universitat de València ha parat esment en el deteriorament dels moviments socials en la dècada dels 90 com a conseqüència de la política d'estagnació combativa del PSOE, la cooptació i neutralització dels sectors més dinàmics i crítics. Afortunadament, la indústria cultural de masses immersa en la societat digital comença a superar aquest llarg periple desmobilitzador. Aquesta superació s'ha traduït en una concentració en la lluita social i en una confiança en els mitjans alternatius, no subordinats. Així, la revolta s'ha de comunicar, però també s'ha de dur a terme.

Finalment, Xavier Ginés ens parlà de la motivació del treball: què havien de fer els moviments socials per arribar als mitjans de comunicació convencionals i no només des d'un punt de vista tècnic. Per això pregunta a un grup de periodistes pels seus biaixos ideològics, pels seus criteris de noticiabilitat, per les pressions que reben i, per últim, quin és el discurs subjacent a la seua narració de la realitat.

Però aquestes mateixes preguntes les formula a membres de col·lectius socials, per comprovar si els mitjans alternatius són més “ideològics”, què significa realment “alternatiu”, etc.

El debat final se centrà específicament al voltant de una nova forma de paradigma de moviment social, espontani i no guiat, allunyat del model romàntic de Germinal, per exemple. Aquest canvi fa que tota protesta siga mutable, imprevisible fins i tot per als moviments socials, i que no es repetisquen en el temps. Per això, Rafa Xambó i Xavi Ginés van coincidir a l'hora d'afirmar que el model de les mobilitzacions del 13-M o les acampades del 15-M no es repetirà, però que sorgiran nous esclats puntuals de confluència, i igualment vàlids per a les demandes de la societat civil.

Defensem el valencià, el nostre català!

Hui el Correllengua torna a eixir als carrers de Gandia, prenent el relleu de la flama que recorre els Països Catalans. Hui renovem el nostre compromís en defensa de la nostra llengua i cultura front els que la volen sotmesa, esquarterada i arraconada. Els qui haurien de vetllar per la seua salut semblen més decidits, però, a demostrar la supremacia del castellà.

A Gandia, el govern municipal d'Arturo Torró amaga i arracona la nostra llengua en els actes públics i les festes. Com a mostra, la programació de Fira i Festes on gairebé només estarà present en una plaça i cosiderada com una "tradició", reduïda al folklore i no com a cultura pròpia del nostre poble que hauria d’estar present a tots els llocs i espais.

La Generalitat Valenciana diu que vol apostar per un model trilingüe valencià/espanyol/anglés que respon a les necessitats i les demandes de les famílies. La realitat és una altra. Segons Escola Valenciana el 61,2% de les famílies valencianes demanen que els fills siguen escolaritzats en la nostra llengua, mentre que només el 33% dels alumnes ho podran fer. Això deixa més de 125.000 xiquets valencians amb els seus drets lingüístics vulnerats. Cal afegir que la tendència els últims anys ha estat la reducció en l'oferta de classes en valencià.

Així, creiem que cal superar la Llei d'Ús i Ensenyament del Valencià del 1983 i apostar per un model d'immersió lingüística que utilitze el valencià com a llengua vehicular de l'ensenyament i que incorpore el coneixement d'altres llengües que es parlen al nostre país: el castellà,el xinés, l'àrab, l'amazigh, etc. Un sistema basat en la immersió lingüística és l'única garantia del coneixement per part de tots els valencians del català, i de la nostra supervivència com a poble.

La defensa de la nostra llengua i la nostra identitat és una lluita que ens correspon a totes i tots. Cal defensar l'ensenyament en la nostra llengua i defensar-lo de les retallades. Cal exigir sempre que el valencià estiga present a tots els àmbits per garantir el seu ús i el seu prestigi social. Aquesta és una feina que no podem delegar en les institucions que diuen representar-nos. Cal la nostra implicació personal i col·lectiva. Perquè només emprant la nostra llengua en tots els àmbits i en totes les lluites, podem garantir el seu futur. Ningú ho farà per nosaltres.

Defensem el valencià, el nostre català!

Independentistes de la Safor Endavant-OSAN Maulets

PRESCRIU LA CAUSA DELS “13 DE GANDIA”

Com molts de vosaltres sabeu, estem ací per anunciar públicament que la causa oberta contra 13 independentistes als jutjats de Gandia des de ja fa més de 6 anys, finalment ha sigut arxivada per prescripció judicial.

Des del grup dels “13 de Gandia” volem recordar que vam estar acusats de delictes de desordres públics i resistència i desobediència a l'autoritat només pel simple fet de realitzar una acció pacífica, organitzada per les assemblees de La Safor de Maulets i del Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans, de denuncia i rebuig a la visita, en el marc de l'Aula de Humanidades de la RACV, de l'aleshores president de la Diputació de València, el popular Fernando Giner, qui visitava la nostra ciutat per realitzar una conferència carregada d'odi i atacs cap a la unitat i la supervivència de la nostra llengua.

Nosaltres, hui com aquell dia, ens reafirmem en la nostra lluita en la defensa del català contra qualsevol intent d'anihilament perpetrat per les institucions que ens governen. Veiem cada dia com aquest perill no només es manté des d'aleshores, si no que inclús augmenta. Les proves són clares: el tancament de Tv3 (única televisió pública en català), el decret de Font de Mora contra l'ensenyament en valencià, el tancament de nombroses línies d'ensenyament en la nostra llengua, la recent sentència del TSJC contra el model educatiu i lingüístic català al nord del Sènia, la persecució a les persones catalanoparlants a les Illes Balears...

És, per tant, una mostra de que l'acció que duguérem a terme el juliol de 2005 era més que necessària. Ens reafirmem en la seua autoria, i cridem ben alt que la tornaríem a repetir una i mil voltes, sense por a les possibles represàlies i repressió que les autoritats saforenques, valencianes i espanyoles ens volgueren infringir.

La dignitat i la justícia està per nosaltres molt per damunt de qualsevol càstig de la injustícia.

Finalment, volem agrair les nombroses mostres de suport que hem rebut, des de bon principi i fins a dia de hui, de moltíssimes persones, organitzacions de l’esquerra independentista, col·lectius i moviments socials i veïnals de Gandia, La Safor i de molts altres indrets dels Països Catalans. Així com estendre la nostra solidaritat cap a totes aquelles persones que arreu del país són perseguides pel simple fet de defensar la nostra llengua.

Fins ací arriba la història del grup conegut com a “els 13 de Gandia”, i continua el nostre ferm camí cap a la llibertat, la justícia i la dignitat per al nostre poble.

"els 13 de Gandia"

Comunicat de condemna per l'actuació policial en la manifestació antitaurina

Al voltant de les 20:00 de la vesprada s’iniciava una manifestació antitaurina pel carrers del Grau de Gandia en resposta a l'organització d'un espectacle de tortura d'animals, que, a més, sembla comptar amb finançament públic.

Sobre unes 500 persones de diferents col·lectius o simplement a nivell individual, animades amb xaranga i dolçaines, han fet de la protesta una festa, amb lemes antitaurins i reclams per una major conscienciació dels drets dels animals.

Al final, s'ha llegit un manifest i el recorregut de la cercavila ha acabat sense problemes. Però, quan un grup de manifestants que tornaven s'ha apropat a la improvisada plaça de bous, la policia nacional espanyola desbordada, mal organitzada i amb la complicitat de la policía local, ha respost violentament i indiscriminadament contra la gent. Almenys mitja dotzena de persones han estat agredides per dit cos policial, amb armes no reglamentàries com porres extensibles, i una certa xuleria que ha arribat a l'extrem de l'exhibició de “peinetes”, actitud característica i pròpia d'aquest cos repressiu i colonial, que continua operant amb residus del franquisme més femat.

Així doncs, des d’Independentistes de la Safor i Endavant-la Safor condemnen l’actuació de la policia nacional espanyola i la policia local, i exigim responsabilitats tant a la delegada del govern espanyol, Ana Botella, com a l’alcalde de la ciutat, Arturo Torró.

Aprofitem, també, per desitjar el restabliment i la recuperació, el més prompte possible, de totes les persones agredides i ferides. Finalment, animem a totes i tots a mostrar el seu rebuig per l’actuació policial participant en la concentració convocada per avui dijous a les 20 hores a la plaça de l’ajuntament de Gandia.

Independentistes de la Safor Endavant-OSAN-la Safor